Accesos directos a las distintas zonas del curso

Ir a los contenidos

Ir a menú navegación principal

Ir a menú pie de página

Guias de los Idiomas>> 2015>> semipresencial
Volver a la lista de Idiomas

Modalidad Semipresencial - CATALÁN-VALENCIANO INTERMEDIO B1

2014/2015 / Código de idioma : 04920021

Modalidad Semipresencial - CATALÁN-VALENCIANO INTERMEDIO B1

CONTENIDOS

Temario

L’organització del programa que us presentem, s’estructura a partir de 5 activitats comunicatives globals. D’aquesta manera, cada activitat comunicativa global, que es presenta amb un títol, pertany a un àmbit temàtic i sota aquest àmbit comunicatiu global es tracten diferents aspectes de l’àmbit temàtic a què està associat.
Hem pres aquest mètode com a orientació conjuntament amb les directrius pròpies de la DGPL de la Generalitat de Catalunya. No cal dir, però, que les concrecions que incloem en els següents índexs són només exemples i que els objectius plantejats es poden aconseguir també a través de diversos manuals i mètodes. Ara bé, la valoració i avaluació de l'esforç fet es farà en relació a la consecució major o menor dels objectius ací indicats.
Per aconseguir els objectius d’aquest nivell pot ser molt útil seguir els cursos de parla.cat, un espai virtual d'aprenentatge, ofert per l’Institut Ramon Llull, que posa a l'abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. Per a més informació consulteu l’apartat alternativa virtual d’aquesta mateixa guia.

UNITAT 1: Informació personal

Àmbits    

 

Informacions sobre persones.

 

Funcions comunicatives  

  •  Entendre informació escrita sobre algú i saber fer les preguntes oportunes per obtenir aquesta informació. Intercanviar informacions sobre terceres persones. Comparar persones quant a l'aspecte físic i a la manera de ser. Identificació de persones a partir de la indumentària i de trets particulars. Identificar persones
  • que no són presents. Identificar i descriure persones mitjançant estructures de comparació formal. Comprensió lectora d'una descripció escrita d'una persona. Donar informacions sobre hàbits i costums passats, contrastats amb els presents. Donar informacions sobre el comportament de terceres persones. Valorar aquesta informació.
  • Parlar d'una tercera persona expressant- ne els canvis soferts (físics, anímics, de condició i ideològics).
  • Narrar experiències personals passades. Contrastar la vida passada d'un mateix amb la d'altres persones. Relacionar la vida personal amb els esdeveniments històrics i socials dels últims anys. Donar informacions sobre esdeveniments històrics recents.
  • Demanar i donar informació sobre la vida d'algú. Redactar una nota biogràfica. Fer suposicions sobre la vida d'una persona. Demanar l'origen d'una suposició.

Elements gramaticals

  • Ús del perfet i del passat. Estructures    comparatives bàsiques.
  • Pronoms interrogatius. El pronom feble “en”.
  • L'estructura causal “com que”. Adjectius aplicables a la descripció de persones. Gentilicis. Vocabulari  referit  a professions, vestuari, etc. El verb “dur” en referència a la roba. Els verbs “semblar”  i  assemblar-se. Els  verbs:  “soler”,  “acostumar- se”,    “estar        acostumat”. Estructures com ara: “M'han dit que...”,  “Saps  que...?”,  “Sabies que...?”. Temps verbals: present,imperfet i plusquamperfet.
  • Els verbs “recordar” i “recordar- se”.
  • Els    pronoms    “ho/en”    amb aquests verbs.
  • Locucions adverbials de temps. Les    conjuncions    “però”, “malgrat”, “a causa de”.
  • El passat simple (3a persona del sing. i del pl.) dels verbs regulars i dels irregulars “veure”, “ser”, “sotmetre”, “suspendre” i “substituir”.
  • Temps verbal de les narracions biogràfiques.    Adverbis     i
  • locucions adverbials de temps: després de, dos anys després, des d'aleshores fins a, al cap d'un any, actualment...

UNITAT 2: On  puc  anar    a comprar ...?

  Àmbits

 Informacions sobre coses i llocs  

Funcions comunicatives    

  • Localitzar botigues, establiments. Comprendre les indicacions per a  anar a un lloc determinat. Preguntar i indicar on es troba un lloc determinat.
  • Donar punts de referència per a localitzar un lloc. Descriure un objecte segons el material la mida, el seu ús, etc. Demanar i dir, justificant-ho, si un objecte agrada o no. Demanar un objecte per comprar-lo, però expressant preferències. Actes lingüístics relacionats amb l'acció de comprar i vendre. Informar sobre el clima d'un lloc (comparar-lo amb el d'un altre). Comprendre i donar informació sobre un lloc (barri, ciutat, comarca).
  • Demanar informació sobre un habitatge.
  • Descriure'l. Valorar-ne diferents tipus.
  • Descriure les parts de l'automòbil.
  • Explicar-ne el funcionament. Explicar el funcionament d'una
  • màquina.
  • Entendre i donar informació sobre un lloc.
  • Parlar sobre viatges. Discutir sobre els avantatges i inconvenients d'un mitjà de transport.
  • Donar consells sobre la manera de viatjar per carretera.

Elements gramaticals

  • Vocabulari relacionat amb l'àmbit de les botigues, establiments, etc. Estructures adverbials i
  • prepositives de lloc. El relatiu adverbial. El pronom “hi”.
  • Les formes verbals: “hi ha”, “hi és”, “n'hi ha”.
  • El present de subjuntiu i l'imperatiu.
  • Les perífrasis de probabilitat “n'hi deu haver” i “n'hi ha d'haver”. Les estructures “vull+pres. de subjuntiu” i “voldria +imperfet de subjuntiu”. Oracions de relatiu especificatives.
  • Les preposicions “de”, “per (a)”, “amb” i “sense” en la formació de complements determinatius del nom.
  • El complement directe. Vocabulari      relacionat      amb
  • l'oratge, l'espai urbà, etc.
  • Repàs   de   l'estructura   “voldria un/a + subst. +que (no)+imp. de subj.” L'imperfet de subjuntiu en les  oracions  condicionals.  Les formes   impersonals   del   verb “haver-hi”.
  • Estructures per a preguntar i respondre sobre la finalitat o la utilitat d'alguna cosa. Preposicions “per/per a”. “Per a què?” Subjuntiu perfet. Imperatius. Perífrasi d'obligació: “haver + de + infinitiu”.
  • Repàs de vocabulari relacionat amb viatges i mitjans de transport.

UNITAT 3: Què  puc  fer per tu?

Àmbits

Suggeriments, consells   i peticions.

Funcions comunicatives    

  • Expressar l'estat d'ànim d'una persona i interessar- se per l'estat d'ànim d'algú. Animar algú.
  • Oferir-se a fer alguna cosa per algú. Suggerir solucions a un problema.
  • Demanar i donar consells. Expressar dubtes, considerar possibilitats, posar objeccions.
  • Enunciar projectes d'accions (decisions). Fer plans. Acceptar o refusar un suggeriment. Planificar activitats. Fer hipòtesis irreals.
  • Fer hipòtesis i suposicions. Fer suposicions sobre què li deu haver passat a una persona.
  • Explicar un incident que ha perjudicat algú. Parlar sobre si una cosa és legal o no. Censurar algú per haver actuat malament. Presentació de models de llenguatge propi de l'àmbit legislatiu o d'informació al ciutadà. Parlar sobre els drets i les obligacions de les persones en circumstàncies determinades.

Elements gramaticals

  • Ampliació de vocabulari. La conjunció “perquè”. Expressions com: “Ja n'estic tip / fart”, “Ja n'hi ha prou”, etc. “Doncs”, com a conjunció consecutiva. Present de subjuntiu de verbs irregulars (anar, fer, venir.)
  • Imperfet  de  subjuntiu  del  verb “ser”. Verbs en condicional.
  • Formes del tipus “he pensat / penso + (de) + infinitiu”. El futur. Formes com: segurament, potser, a la millor.
  • Ús de la perífrasi “deure + inf. compost”. Oracions dubitatives amb “potser/a la millor / vejam si
  • / a veure si... / pot ser / és possible”.
  • Construccions emfàtiques amb desplaçament d'elements. Forma d'obligació en condicional amb “haver de” i “caldre”. Repàs d'imperatius.

UNITAT 4: Han passat coses i les que passaran...

Àmbits

Accions, fets i esdeveniments    

Funcions comunicatives  

  • Expressar diversos graus de certesa o seguretat davant un fet narrat.
  • Narrar un esdeveniment que ha tingut lloc en un passat recent / en un passat més o menys llunyà.
  • Recriminar a algú no haver seguit un consell. Fer advertències. Demanar disculpes. Acceptar-les, refusar-les.
  • Lamentar-se d'haver oblidat de fer una cosa o d'haver-la feta malament. Retreure a algú alguna cosa que ha fet o ha deixat de fer. Narrar esdeveniments passats. Fer especulacions sobre el que podia haver passat. Preguntar sobre accions possibles a partir d'una hipòtesi prèvia. Respondre- hi.
  • Parlar sobre normes de seguretat a diverses feines i activitats. Advertir dels perills derivats de no complir una norma determinada. Causes i conseqüències dels accidents laborals. Preguntes bàsiques a cal metge.
  • Advertir de les conseqüències que pot comportar fer o deixar de fer alguna cosa. Entendre i donar les instruccions oportunes per a fer un determinat exercici físic. Explicar les normes d'un determinat esport. Valorar esports, expressar preferències sobre els esports.
  • Fer prediccions i opinar sobre el sistema de vida en el futur. Parlar sobre possibles canvis per al futur, en el més ampli sentit del terme

Elements gramaticals

  • Adverbis i locucions de temps. Subordinades    temporals    amb “mentre” i “quan”. Adverbis que marquen l'enumeració dins d'un enunciat.
  • L'imperfet d'indicatiu i el passat.
  • Narració    d'estil    indirecte    en passat.
  • La perífrasi d'obligació en perfet i passat.
  • El plusquamperfet de subjuntiu i el condicional perfet (“Si no hagués corregut tant, no hauria arribat”). Formes: “(no) havia / hauria d'haver+participi”; “mira que n'ets de +adj.”; “sort que...”; “si no arriba  a ser perquè”; el participi dels verbs de la primera conjugació i del dels verbs “dur”, “prendre” i “beure”.
  • Ampliació de lèxic relacionat amb aquests temes. Repàs de l'imperatiu. Significat dels verbs “veure” “veure-hi”, “veure-s'hi”, “sentir”, “sentir-hi”.
  • L'imperatiu i el present de subjuntiu en la formulació d'instruccions. Les estructures “anar amb compte (de) + inf.” / “anar amb compte que no + subj. imperfet” en l'expressió d'advertències.
  • Lèxic relacionat amb el tema.
  • L'ús del futur perfet. Repàs del futur simple. Expressions: “És possible”, “ja pot ser”, “per descomptat”, “no ho crec”.

UNITAT 5: Opinem i argumentem

Àmbits    

Opinions i argumentacions

Funcions comunicatives    

  • Expressar opinions dins d'una discussió formal. Expressar opinions en un debat.
  • Resumir a una tercera persona el que s'ha dit i tractat en un debat. Expressar una opinió en una discussió informal. Entendre un article periodístic sobre un tema d'actualitat.
  • Donar instruccions sobre el maneig d'un aparell o sobre els seu funcionament. Donar instruccions sobre el comportament de les persones.
  • Argumentar a favor o en contra en un tema polèmic. Mostrar acord o desacord amb un argument o opinió. Matisar, precisar, contradir o negar una afirmació. Parlar sobre els avantatges i desavantatges d'una activitat o idea determinada.
  • Entendre i donar una opinió sobre alguns aspectes de la societat i de la política actuals.

Elements gramaticals

  • Fórmules per a regular l'ordre de les intervencions en una discussió formal. Fórmules per a fer una enumeració dins d'una explicació i per a referir-se a una afirmació feta anteriorment.
  • Subjuntiu present dels verbs de la tercera conjugació incoativa. Utilització de les perífrasis d'obligació amb “haver de” i “caldre”.
  • Formes: “és mentida/fals que + subj. present o perfet ”; “no és veritat / cert que + subj. present o perf.”; “això no vol dir que + subj. present”; “una cosa és que+ subj. pres. i una altra que + subj. pres.”; “a més (a més)”, “també”, “tampoc (no)”.
  • Fórmules per a emetre o demanar una opinió, fer un incís, etc.