La organización del programa que os presentamos se estructura a partir de 5 actividades comunicativas globales perteneciente a un ámbito temático. Hemos tomado este método como orientación conjuntamente con las directivas propias de la Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Los objetivos aquí planteados se pueden conseguir también a través de diversos manuales y métodos.
Àmbits
Funcions comunicatives
Elements gramaticals
Informacions sobre persones.
Entendre informació escrita sobre algú i saber fer les preguntes oportunes per obtenir aquesta informació.
Intercanviar informacions sobre terceres persones.
Comparar persones quant a l'aspecte físic i a la manera de ser.
Identificació de persones a partir de la indumentària i de trets particulars.
Identificar persones que no són presents.
Identificar i descriure persones mitjançant estructures de comparació formal.
Comprensió lectora d'una descripció escrita d'una persona.
Donar informacions sobre hàbits i costums passats, contrastats amb els presents. Donar informacions sobre el comportament de terceres persones. Valorar aquesta informació.
Ús del perfet i del passat.
Estructures comparatives bàsiques.
Pronoms interrogatius.
El pronom feble “en”.
L'estructura causal “com que”.
Adjectius aplicables a la descripció de persones. Gentilicis. Vocabulari referit a professions, vestuari, etc. El verb “dur” en referència a la roba. Els verbs “semblar” i assemblar-se. Els verbs: “soler”, “acostumar-se”, “estar acostumat”. Estructures com ara: “M'han dit que...”, “Saps que...?”, “Sabies que...?”. Temps verbals: present, imperfet i plusquamperfet.
Parlar d'una tercera persona expressant-ne els canvis soferts (físics, anímics, de condició i ideològics).
Narrar experiències personals passades. Contrastar la vida passada d'un mateix amb la d'altres persones. Relacionar la vida personal amb els esdeveniments històrics i socials dels últims anys. Donar informacions sobre esdeveniments històrics recents.
Els verbs “recordar” i “recordar-se”.
Els pronoms “ho/en” amb aquests verbs.
Locucions adverbials de temps.
Les conjuncions “però”, “malgrat”, “a causa de”.
El passat simple (3a persona del sing. i del pl.) dels verbs regulars i dels irregulars “veure”, “ser”, “sotmetre”, “suspendre” i “substituir”.
Demanar i donar informació sobre la vida d'algú. Redactar una nota biogràfica. Fer suposicions sobre la vida d'una persona. Demanar l'origen d'una suposició.
Temps verbal de les narracions biogràfiques. Adverbis i locucions adverbials de temps: després de, dos anys després, des d'aleshores fins a, al cap d'un any, actualment...
Informacions sobre coses i llocs
Localitzar botigues, establiments. Comprendre les indicacions per a anar a un lloc determinat. Preguntar i indicar on es troba un lloc determinat. Donar punts de referència per a localitzar un lloc. Descriure un objecte segons el material la mida, el seu ús, etc. Demanar i dir, justificant-ho, si un objecte agrada o no.
Demanar un objecte per comprar-lo, però expressant preferències. Actes lingüístics relacionats amb l'acció de comprar i vendre.
Informar sobre el clima d'un lloc (comparar-lo amb el d'un altre). Comprendre i donar informació sobre un lloc (barri, ciutat, comarca).
Vocabulari relacionat amb l'àmbit de les botigues, establiments, etc. Estructures adverbials i prepositives de lloc.
El relatiu adverbial.
El pronom “hi”.
Les formes verbals: “hi ha”, “hi és”, “n'hi ha”.
El present de subjuntiu i l'imperatiu.
Les perífrasis de probabilitat “n'hi deu haver” i “n'hi ha d'haver”. Les estructures “vull+pres. de subjuntiu” i “voldria +imperfet de subjuntiu”. Oracions de relatiu especificatives.
Les preposicions “de”, “per (a)”, “amb” i “sense” en la formació de complements determinatius del nom.
El complement directe. Vocabulari relacionat amb l'oratge, l'espai urbà, etc.
Demanar informació sobre un habitatge. Descriure'l. Valorar-ne diferents tipus.
Repàs de l'estructura “voldria un/a + subst. +que (no)+imp. de subj.” L'imperfet de subjuntiu en les oracions condicionals. Les formes impersonals del verb “haver-hi”.
Descriure les parts de l'automòbil. Explicar-ne el funcionament. Explicar el funcionament d'una màquina.
Estructures per a preguntar i respondre sobre la finalitat o la utilitat d'alguna cosa. Preposicions “per/per a”. “Per a què?” Subjuntiu perfet. Imperatius. Perífrasi d'obligació: “haver + de + infinitiu”.
Entendre i donar informació sobre un lloc.
Parlar sobre viatges.
Discutir sobre els avantatges i inconvenients d'un mitjà de transport.
Donar consells sobre la manera de viatjar per carretera.
Repàs de vocabulari relacionat amb viatges i mitjans de transport.
Suggeriments, consells i peticions.
Expressar l'estat d'ànim d'una persona i interessar-se per l'estat d'ànim d'algú.
Animar algú.
Oferir-se a fer alguna cosa per algú. Suggerir solucions a un problema.
Ampliació de vocabulari. La conjunció “perquè”. Expressions com: “Ja n'estic tip / fart”, “Ja n'hi ha prou”, etc. “Doncs”, com a conjunció consecutiva. Present de subjuntiu de verbs irregulars (anar, fer, venir.)
Imperfet de subjuntiu del verb “ser”. Verbs en condicional.
Enunciar projectes d'accions (decisions). Fer plans. Acceptar o refusar un suggeriment. Planificar activitats. Fer hipòtesis irreals.
Formes del tipus “he pensat / penso + (de) + infinitiu”. El futur. Formes com: segurament, potser, a la millor.
Fer hipòtesis i suposicions. Fer suposicions sobre què li deu haver passat a una persona.
Ús de la perífrasi “deure + inf. compost”. Oracions dubitatives amb “potser/a la millor / vejam si / a veure si... / pot ser / és possible”.
Explicar un incident que ha perjudicat algú. Parlar sobre si una cosa és legal o no. Censurar algú per haver actuat malament. Presentació de models de llenguatge propi de l'àmbit legislatiu o d'informació al ciutadà. Parlar sobre els drets i les obligacions de les persones en circumstàncies determinades.
Construccions emfàtiques amb desplaçament d'elements. Forma d'obligació en condicional amb “haver de” i “caldre”. Repàs d'imperatius.
Accions, fets i esdeveniments
Expressar diversos graus de certesa o seguretat davant un fet narrat.
Narrar un esdeveniment que ha tingut lloc en un passat recent / en un passat més o menys llunyà.
Adverbis i locucions de temps.
Subordinades temporals amb “mentre” i “quan”. Adverbis que marquen l'enumeració dins d'un enunciat.
L'imperfet d'indicatiu i el passat.
Recriminar a algú no haver seguit un consell. Fer advertències. Demanar disculpes. Acceptar-les, refusar-les.
Narració d'estil indirecte en passat.
La perífrasi d'obligació en perfet i passat.
Lamentar-se d'haver oblidat de fer una cosa o d'haver-la feta malament. Retreure a algú alguna cosa que ha fet o ha deixat de fer. Narrar esdeveniments passats. Fer especulacions sobre el que podia haver passat. Preguntar sobre accions possibles a partir d'una hipòtesi prèvia. Respondre-hi.
El plusquamperfet de subjuntiu i el condicional perfet (“Si no hagués corregut tant, no hauria arribat”). Formes: “(no) havia / hauria d'haver+participi”; “mira que n'ets de +adj.”; “sort que...”; “si no arriba a ser perquè”; el participi dels verbs de la primera conjugació i del dels verbs “dur”, “prendre” i “beure”.
Parlar sobre normes de seguretat a diverses feines i activitats. Advertir dels perills derivats de no complir una norma determinada. Causes i conseqüències dels accidents laborals. Preguntes bàsiques a cal metge.
Ampliació de lèxic relacionat amb aquests temes. Repàs de l'imperatiu. Significat dels verbs “veure” “veure-hi”, “veure-s'hi”, “sentir”, “sentir-hi”.
Advertir de les conseqüències que pot comportar fer o deixar de fer alguna cosa. Entendre i donar les instruccions oportunes per a fer un determinat exercici físic. Explicar les normes d'un determinat esport. Valorar esports, expressar preferències sobre els esports.
L'imperatiu i el present de subjuntiu en la formulació d'instruccions. Les estructures “anar amb compte (de) + inf.” / “anar amb compte que no + subj. imperfet” en l'expressió d'advertències.
Lèxic relacionat amb el tema.
Fer prediccions i opinar sobre el sistema de vida en el futur. Parlar sobre possibles canvis per al futur, en el més ampli sentit del terme.
L'ús del futur perfet. Repàs del futur simple. Expressions: “És possible”, “ja pot ser”, “per descomptat”, “no ho crec”.
Opinions i argumentacions
Expressar opinions dins d'una discussió formal.
Expressar opinions en un debat.
Resumir a una tercera persona el que s'ha dit i tractat en un debat. Expressar una opinió en una discussió informal.
Entendre un article periodístic sobre un tema d'actualitat.
Fórmules per a regular l'ordre de les intervencions en una discussió formal. Fórmules per a fer una enumeració dins d'una explicació i per a referir-se a una afirmació feta anteriorment.
Donar instruccions sobre el maneig d'un aparell o sobre els seu funcionament.
Donar instruccions sobre el comportament de les persones.
Subjuntiu present dels verbs de la tercera conjugació incoativa. Utilització de les perífrasis d'obligació amb “haver de” i “caldre”.
Argumentar a favor o en contra en un tema polèmic.
Mostrar acord o desacord amb un argument o opinió. Matisar, precisar, contradir o negar una afirmació.
Parlar sobre els avantatges i desavantatges d'una activitat o idea determinada.
Formes: “és mentida/fals que + subj. present o perfet ”; “no és veritat / cert que + subj. present o perf.”; “això no vol dir que + subj. present”; “una cosa és que+ subj. pres. i una altra que + subj. pres.”; “a més (a més)”, “també”, “tampoc (no)”.
Entendre i donar una opinió sobre alguns aspectes de la societat i de la política actuals.
Fórmules per a emetre o demanar una opinió, fer un incís, etc.
